EVA PETERSEN WITH WILL SERGEANT – “EMERALD GREEN EYES”
NOU REGISTRE / RE-EDICIÓ
Totes sabem que hi ha muntanyes de discos que en el moment del seu llançament, per molts condicionants que ara no ens posarem a nombrar, no arriben a tenir el ressò que es mereixen.
Afortunadament, amb el temps i una canya, sí l’arriben a tenir. Un d’ells és aquest Emerald Green Eyes de la músic de Liverpool Eva Petersen que va sortir – i a sobre en CD – el 2012, en una edició que va passar del tot desapercebuda. Jo la primera en no enterar-me.
Petersen va formar la seva primera banda, The Little Flames, el 2004, amb Miles Kane, Mat Gregory, Joe Edwards i Greg Mighall. Sota la premissa una mica ajustada de funcionar com a banda i amb clares pretensions de fer alguna cosa més, va ser a la primaria de la dècada passada que es va produir allò esperat.
“Vaig conèixer a Will (Sergeant) a través de Marc Riley, qui em va dir que em posés en contacte amb Richard Hawley que és amic seu” explica Petersen. “Va ser ell que em va recomanar a Peasy i Pete de Porcupine Management. Em van presentar a Will, ja que també portaven als Bunnymen. Will i jo van provar amb algunes cançons i així va començar tot: vam gravar l’àlbum entre Liverpool i Gal·les”.
Will Sergeant va produir el disc a més de tocar la guitarra, el teclat i el baix en tots els temes. És el mateix guitarrista dels Echo And The Bunnymen que no es talla un pel i li fa d’àvia: “És la millor veu que ha sortit de Liverpool el segle XXI. El que passa és que no massa gent ho sap encara”.
El primer tall, Jewelled Moon manté un toc krautrock al·lucinant que t’enganxa des de la primera nota. Amb Too Late For Tears s’apropa perillosament a la categoria Dusty Springfield. Cap a mig disc, s’atreveix amb una versió de Femme Fatale de la Velvet Underground And Nico que posa la gallina de piel. Tanca amb Sunday Love Affair, on fa el seu particular homenatge a les pel·lícules de por italianes dels anys 70, les famoses Giallo i Melody, on llueixen els famosos delicats murs de guitarra de Sergeant. Un regal inesperat.
Deixa un comentari