MAKESHIFT ART BAR – “MARIONETTE”
NOU REGISTRE
Transmeten una intensitat esgarrifosa, com les bandes industrials dels 80. Sense pietat i sense deixar testimonis.
El cuarteto de Belfast, Makeshift Art Bar, presenten el seu segon EP, aquest Marionette del que no es salva ni l’apuntador. Han desplegat una vella textura d’lectrònica distorsionada, per intentar despertar consciències i a la vegada tranquil·litzar-les amb un missatge de calma.
Són Joseph Sweeney (veu, guitarra, electrònica),Callum Sweeney (guitarra, lap steel), Callum McGuigan (baix) i Alleyah Boulaich (bateria). Han enregistrar l’EP amb producció de l’enginyer Daniel Fox (Sprints, MELTS, Psychotic Monks) i membre dels també irlandesos Gilla Band, i els hi ha editat en vinil tot just fa tres setmanes, el segell independent Heist or Hit Records.
La banda ha exposat sobre el disc: “Marionette ens va fer centrar en un conjunt d’obres, no de cançons. Vam sortir de la nostra zona de confort per superar els nostres propis límits. L’ambient i el disseny del so de sintetitzador, processar la bateria i els tons de guitarra, amb l’ajut de Fox, ens va impulsar a experimentar. Temàticament, Marionette abasta actituds i mentalitats fosques. No pretén ser una obra d’auto-despreci, ni desmoralitzador, sinó una il·lustració de la lluita i la negativitat. Tampoc oferim respostes ni solucions. Això no ens interessa”.
En aquest context de societat paralitzant i poc engrescadora, comparteixen el vídeo del que és el segon senzill, Discipline del que han comentat: “Mostra els efectes de la propaganda en un individu dintre del complex industrial-militar. És esgarrifós quan analitzem la seva essència pura, sense artificis ni eufemismes. És necessari exposar aquesta veritat, perquè encén una flama de destrucció moral en aquest individu, que fa que abandoni els seus veritables principis i es converteixi en un engranatge més de la maquinaria de la guerra”.
El vídeo es va filmar a Benidorm i mostra el deteriorament mental d’un imitador de Harry Styles (One Direction), en contrast amb el glamour decadent dels cabarets i els esmorzars dels hotels que duren tot el matí. Coneixia a un fatxa que deia que Benidorm era la ciutat més bonica de l’Espanya. Ja quadra amb la idea del director.
Deixa un comentari