SOBRE UNA MUNTANYA DE REFERÈNCIES

THE YUMMY FUR – “EVERYBODY TALKS ABOUT THE WEATHER”

NOU REGISTRE

Good and exciting news. The Yummy Fur es recuperen de la segona llarga becaina, per fer-nos moure de nou amb els seus tirabuixons electro-nuclears sobre una muntanya de referències.

Poca broma. És el seu primer disc de material nou en més de 25 anys, 16 des que la banda es reunís per uns quants concerts puntuals pels USA i 7 després del llançament del recopilatori de “grans èxits”. Es diu Everybody Talks About The Weather i sortirà via Upset The Rhythm a finals de setembre.

La banda de Glasgow es va mantenir activa al llarg de la dècada dels 90 dissolent-se el 1999, quan Mark Gibbons, el teclista, es va suïcidar. Va ser el moment en que dos ex-membres, Alex Kapranos i Paul Thomson, van posar els fonaments de Franz Ferdinand.

La formació, els originals, el líder, cantant, guitarrista i compositor John McKeown, Brain MacDougall a la guitarra i Paul Thomson a la bateria, mantenen el seu característic concepte de collage a partir d’influències de les seves vides a Glasgow, pel·lícules, llibres i poemes. L’assaig de Susan Sontag, Against Interpretation, va acompanyar a McKeown mentre componia l’àlbum. La cançó que dona títol al disc, és una sèrie de impressions de les vides del cercle íntim del grup als 90, presentant al pintor Mac McNaughton – la pintura de la portada és obra seva – com una mena de líder falstaffià.

D’aquest Unity Over Europe, el segon single compartit, la banda explica: “Va ser la primera cançó que ens va venir quan vam començar a pensar en incloure temes nous en el repertori per escapar de la monotonia d’interpretar només els èxits. Està pensada com una obra de teaatre en dos actes, amb tres personatges principals: Diana, Unity i Nancy, les germanes Mitford. En el primer acte, es troben atrapades en un tríptic bidimensional  de Francis Bacon que gira en l’espai-temps, igual que els dolents de Superman 2. En el segon acte, Unity és col·locada a l’ogiva del coet V2 i llançada des de Peenemünde cap a Londres, un càstig en homenatge a la paràbola de la mort final de Pynchon’s Rainbow”.