ANDREW WASYLYK – “IRREPARABLE PARABLES”
NOU REGISTRE
És un disc elegant, esperançador i emocionant. També és poc habitual concebre un disc amb tanta gent i que les cançons encaixin a la perfecció.
El compositor, multiinstrumentista i productor escocès Andrew Wasylyk – de nom real Andrew Mitchell – ens deixa gratament sorpresos amb el seu novè llançament, aquest impressionant Irreparable Parables.
Deixa una mica de costat l’assumpte instrumental, per treure un àlbum en el que ha demanat, a una sèrie de companys de professió, que posessin la veu en aquestes noves composicions, això si, des de la distància. D’aquesta forma ha elaborat un disc singular, amb la participació de sis cantaires, que per casualitat o no, figuren en forma de sis ocells a la portada de l’àlbum dissenyada per Frances Castle.
És així com, fent una giragonça sobre ell mateix, deixa a un costat l’estil jazzístic i l’electrònica, per enlluernar-nos amb aquestes set cançons – una la canta ell, més tres instrumentals – amb lletres compostes en la seva majoria pels propis cantants i la música composada per ell, que com és habitual, crea a la seva ciutat, Dundee.
No s’ha estat de posar-hi el necessàri. A les guitarres, baix i bateria tradicionals, hi hem d’afegir un vibràfon, Mellotron, Fender Rhodes, sintetitzadors, una secció de metalls, una d’instruments de fusta i una de cordes de sis integrants comandats pel violoncel·lista Pete Harvey. Els noms de les veus?: Stuart Murdoch (Belle and Sebastian), Gruff Rhys (Super Furry Animals), Molly Linen, Saya Ueno (Tenniscoat), Peter Brewis (Field Music) i Kathryn Joseph. Ha sortir fa dues setmanes via Clay Pipe Music i State 51.
D’aquest The Cold Collar, amb la veu de Gruff Rhys, Wasylyk explica: “Els discos de Super Furry Animals han ocupat un lloc especial en el meu cor durant molt de temps. Des de les seves incurssions en el pop experimental, fins els seus àlbums en gal·lès. Les aventures artístiques i la producció creativa de Gruff, m’han resultat inspiradores des de sempre. A The Cold Collar, gaudeixo de com el seu joc deparaules, xiuxiuejant i casi claustrofòbic, encaixa amb l’atmosfera cinematogràfica de l’arrenjament i el gir inesperat de la trama”.
Deixa un comentari