IN UTERO

MELISSA AUF DER MAUR – “BASS WOMB ROOM”

NOU REGISTRE

Melissa Auf der Maur és una de les baixistes més influents del panorama musical i forma part d’un tros important de la seva escenografia.

Nascuda a Montreal, el seu pare va ser Nick Auf der Maur, estimat activista d’esquerres i aficionat a la vida nocturna, mort als 55 anys. La seva mare, Linda Gaboriau, dramaturga i traductora literaria, nascuda a Boston, es va traslladar a Montreal el 1963 per continuar els estudis i enganxar-se a la causa independentista quebequesa.

El 1994, Courtney Love, amb el seu marit mort feia uns mesos i recent morta també la seva baixista, Kristen Pfaff d’una sobredosi, es va posar en contacte amb ella, una Melissa Auf der Maur de 22 anys, perquè anés a Seattle per parlar del seu futur. Fins llavors la seva única experiència musical havia estat amb Tinker, una banda que va formar amb Steve Durand, un company de classe, amb la que va fer els seus primers concerts per sales de Montreal. Però aquell mateix any, al cap d’uns dies de conèixer a Love, tocava el baix amb la seva banda al Reading Festival davant de més de 50.000 persones.

Fa uns mesos, coincidint amb el seu 54 aniversari, va publicar Even the Good Girls Will Cry: A 90’s Rock Memoir, a través de Da Capo Press, les seves memòries sobre aquells primers anys amb Hole i després amb Smashing Pumpkins, substituint a D’arcy Wretzky que va marxar. També explica la seva fugida al nord de l’estat de Nova York, on es va casar amb el cineasta Tony Stone, va tenir una filla, River, i va muntar un centre d’art sense ànim de lucre a la Vall del Hudson.

A primers d’aquest mes, va inaugurar Melissa Auf der Maur: My ‘90s Rock Photographs a la Galeria d’Art d’Ontario, amb més de 200 fotografies entre objectes varis relacionats, a la vegada que sortia el foto-llibre de 240 pàgines amb el mateix nom publicat per DelMonico Books/DAP i la pròpia AGO. L’exposició estarà oberta fins el juny de l’any que ve, per si alguna s’anima.

En l’exposició es poden veure el seu primer telèfon mòbil, una gravadora de cassette i una dotzena d’àlbums amb fotos antigues a més de la seva agenda d’aquells anys. Amb El Naixement de Venus de Botticelli a la coberta, Auf der Maur comenta: “Això és literalment el contrari a un iPhone” i remarca “Aquí està el número de telèfon de Geffen Records, el de Dave Grohl… tot els 90 és en una simple agenda”.

Amb tot això, també ha publicat un àlbum que, desmentint el que he llegit en alguns llocs, no és material nou. Sí però que és el primer que publica en 15 anys, i són enregistraments que molt acuradament ha muntat a partir de demos, per acompanyar, en part, l’exposició. Es diu BASS WOMB ROOM: My ‘90s 4-Track Demos X Field Recordings que li publica Envision Records.

El disc combina 7 maquetes amb noves peces creades per l’exposició. La primera meitat de l’àlbum son unes demos inèdites que va escriure i enregistrar als 90 mentre era de gira i en el seu apartament, fent servir una gravadora de butxaca Tascam de 4 pistes. A les seves memòries explica com col·locava una video-càmera en el seu amplificador en els concerts per filmar al públic; alguns d’aquests fragments sonors, s’han incorporat aquí. El resultat és una mescla eclèctica de sons d’ambient o lectures del seu diari a vegades entrelligats amb el baix, un senzill teclat o un pedal de guitarra phaser Ross.

Tot això queda ben explicat en el primer tall, Active Heart, on amb una línia de baix, que batega com un pols, la retroalimentació i la veu de Love, es pot copsar els moments previs a l’inici d’un concert. O Flesh Flush, basat en els cants dels fans que coregen el seu nom. La segona mitad, segueix la linea, cançons escrites els 90, com Billy Seoul Crowd, un tall escrit a la gira Sacred and Profanede Smashing Pumpkins a Seúl, més una versió de Love Is The Drug de Roxy Music del disc Siren de 1975, produïdes pel multi-instumentista i productor Alex Crow.

“Totes aquestes cançons representen el so de la meva experimentació interna i és també una manera de mantenir viva a la noia artista de Montreal que porto a dins” comparteix Auf der Maur. “Les vaig composar en un context de creixent pressió, exercida per la industria musical dominada per les grans discogràfiques sobre mi i els meus companys, per crear exits comercials d’un so pulit que poguessin sortir a les emissores de ràdio”. Éren durant les sessions de l’enregistrament de Celebrity Skin (David Geffen Company – 1998).

Bass Womb Room – baix, uter, habitació – defineix l’àlbum: un batec que simbolitza el baix, “la mare de tots els instruments” com diu ella mateixa, i l’uter del que tots venim.