JOE GLASS – “SNAKEWARDS”
NOU REGISTRE
Com diu Rubén Blades a la seva cançó més famosa, la vida et dona sorpreses, sorpreses et dona la vida. Tal qual és el que Joe Glass ha fet amb aquest nou llançament.
El 2022 va penjar Slither i a principis d’aquest any va editar en cassette a través de Hallogallo – el segell de Kai Slater – aquest Snakewards que d’aqui un o dos mesos, tindrà la seva versió ampliada, en un definitiu vinil via Perennial (K Records).
Joe Glass és el baixista de Sharp Pins i és conscient de que l’essència del rock és més necessària que mai. En general, el disc és power-pop lo-fi d’alta gama, que inclou un ventall divers, una mica un popurri, un esplèndid popurri, que va per diferents direccions. Per exemple, del caos de Felicity Crunch passem a la brillant Oscar’s Midnight, amb el seu estil genuí, i d’aquí a una de les més espaterrats, Man Who Lost His Diamond, per continuar remant per la pantanosa Buck Wild on amb veu de cassalla, canta: #Hi haurà potents cotxes, targetes de crèdit i figuretes de fang d’estrelles oblidades en cada bar de mala mort, on pararem a beure pel camí#.
“El món , ha passat moments bastant foscos els darrers cinc o deu anys. Aquest sembla un moment ideal per fer música rock enèrgica sense que ens encongim, ni tinguem palpitacions” diu Glass. Al vinil seran setze vigorosos talls, que com ell mateix diu són “com tretze esbossos de rock crus, directes del cor a les entranyes”.
Té més temps per reflexionar: “El moment en el que ens trobem, i la forma en que escoltem la música, és bastant confús. Tenim un algoritme que no s’acaba mai, el que dificulta connectar amb els artistes. Abans compràvem vinils, una obra d’art que la representava, amb notes i fotografies de la banda. Aquestes peces físiques son una bona manera de connectar amb la realitat quan estem separats d’ella tota l’estona. Sento que la gent troba a faltar aquesta connexió tàctil amb la música”. No descobreix res, però està bé que algú ho digui de tant en tant.
Deixa un comentari