SEA SCOUTS – “BEACON OF HOPE”
NOU REGISTRE
Sembla mentida que hi hagi bandes com aquesta que, en el seu moment, se’ns escapés. Cert que hi havia circumstàncies que van ajudar a la fuga.
Però farem tota la penitència que calgui parlant sense cansar-nos d’aquesta explosió programada, vinguda del passat, preparada per a un immediat alliberament ràpid i violent. Sea Couts van ser una banda molt poc reconeguda en el seu moment de la capital de Tasmània, Hobart.
Van estar actius de 1994 fins febrer de 2000. La formació principal constava de Tim Evans, guitarra i veu, Alex Pope, al baix i veu i Monika Fikerle a la bateria. Tots tres suficients per, amb la seva música, fer visible físicament l’angoixa devastadora que encara avui continua vigent sota capes i capes de desinformació.
El segon àlbum d’estudi de la banda de noise-rock, Beacon Of Hope, es va convertir ràpidament en una peça cabdal, editada només en CD, descatalogada i difícil de trobar. Originalment va ser editat pel segell local Unstable Ape Records, l’australià Patsy, segell que dirigeix Laura MacFarlane (Sleater-Kinney) i que se la pot escoltar tocant el vibràfon al tall The Nest, i el segell nord-americà Zum que és qui l’ha re-editat finalment, després d’un llarg quart de segle. Aquesta nova edició ha estat re-masteritzada per Dave Gardner amb un nou disseny en la contraportada a càrrec de l’artista que va fer el disseny original, Halszka Serefine.
El valor radica en la manera que van saber condensar cada escletxa de so per aconseguir la màxima expressió amb tota la seva cruesa a base de guitarres estridents, un baix retro-alimentat i una bateria desbocada amb les veus volant per allà el mig com si ens apel·lessin exigint un compromís. El món continua sent un lloc cruel i aquestes vuit cançons ens ofereixen el paisatge en safata de plata.
En les notes de premsa de Zum llegim diverses opinions de musics de l’època que ho reviuen:
Gareth Liddiard (The Drones, Tropical Fuck Storm): “Recordo haver escoltat per primera vegada a finals dels 90 i em va encantar el seu desordre meticulós. Era estrany per mi en un món on el 99% dels suposats artistes no són més que una pila d’imbecils egocèntrics que busquen l’aprovació d’altres imbècils”.
Tom Lyngcoln (Harmony, Pale Heads): “Els Sea Scouts són la quinta essència de la banda tasmaniana: descurats, foscos i poderosos com una ressaca”.
Actualment tots tres segueixen en actiu en diferents històries.
Deixa un comentari