pel·lícula dirigida el 1968 per MARCO FERRERI
CINEMA – POP
El cinema no vol masses escarafalls, ni de grans tecnicismes. Vol honestedat.
Dillinger è morto es va presentar en el 22è Festival de Cannes el 1969 en contra del desig de Ferreri, que no va assistir ni a la projecció, ni a la posterior roda de premsa. Eren uns altres temps.
La pel·lícula, considerada una peça d’especial devoció, explica la historia d’un dissenyador industrial que una nit, un company de feina, li compara el producte amb el que estan treballant, una mascara contra gasos nocius, amb la hipocresia de la societat moderna.
Quan arriba a casa, es troba amb la seva dóna Anita, al llit amb mal de cap, i a la seva minyona Sabine amb poques ganes de treballar. Decideix fer-se ell mateix el sopar i mentre busca amb què fer-se’l, troba una pistola vella, embolicada en un full de diari també antic, que informa de la mort del gàngster John Dillinger. La pistola acaba pintada de vermell i topos grocs, com si fos un objecte d’art pop.
L’any va condir fins al punt que la dóna de Michel Piccoli amb mal de cap, fos Anita Pallenberg, que l’any anterior va fer Degree of Murder (amb música de Brian Jones) i el mateix 1968, Barbarella. També va donar perquè Gerard Malanga fes un cameo, no acreditat. També curiosament, tot i estar produïda a Roma, es van rodar unes escenes a Barcelona on es pot veure als dos protagonistes tontejant al parc d’atraccions del Tibidabo. Una pel·lícula que desborda tot allò que avui, tant li costa treure el cap.
Deixa un comentari