SLOW FICTION – “DOLLHOUSE”
NOU REGISTRE
Ara ja no es comenta gaire allò de ser una banda d’estadis. Aquells grups que ja es veu de sortida on aniran a parar.
Al final però, tot dependrà més de l’actitud i no tant de la música. Hi ha nombroses bandes que triomfen davant de les grans masses, però que es saben fer amb una imatge, més calculada o menys, que els portarà a públics no tant potinejats.
Per a mi és el cas d’Slow Fiction, una banda que sap estripar a base de guitarres distorsionades i, a la vegada, generar una sensació de simulacre. Presenten el seu àlbum de debut, aquest Dollhouse, que sortirà a finals de la primera setmana d’agost via Tight Knit Records. Son de Nova York i els seus membres responen als noms de Julia Vassallo (veu), Paul Knepple (guitarra), Joseph Skimmons (guitarra), Ryan Duffin (baix) i Akiva Henig (bateria).
Dollhouse portarà onze cançons des de les que profunditzen en aspectes pertorbadors de la nostra petita existència. Com? Molt fàcil: explorant la finíssima línia de separació que hi ha entre qui som en privat i en qui ens convertim quan se’ns veu en públic. “En conjunt ens hem tronat selectius amb la nostra empatia” comenta la cantant Julia Vassallo que afegeix “Vaig escoltar fa molt poc a algú dir que el preu de la comunitat és l’incomoditat ocasional; hem de començar a considerar la comunitat com alguna cosa més que les nostres pròpies càmeres d’eco digitals”.
Després de So Young i Speedy Wunderground, aporten aquest Turning Down Flowers on també aborden la depressió existencial de les dones. “No és realista esperar que cada cançó que una dona canti sobre la feminitat o una exploració existencial en un cos determinat sigui obertament empoderadora… això no és igualtat” diu Vassallo. Actitud.
Deixa un comentari