ED O’BRIEN – “BLUE MORPHO”
NOU REGISTRE
En uns temps en que es dóna tanta importància a fer veure el meravellós que és la teva vida i el feliç que ets, apareix Ed O’Brien i t’ho desmunta tot d’una bufada.
Ed O’Brien (Radiohead) la setmana passada va posar al carrer el seu segon treball, aquest Blue Morpho, després d’Earth, el seu debut en solitari publicat el 2020. Mal any. El disc evoca el període de temps que va estar vivint a Brasil a principis de 2010, propòsit que va activar des del seu refugi particular en una zona rura de Gal·les, lluny de la bogeria post-pandèmica.
El títol del disc té el seu origen en una rara espècie de papallona iridiscent que va poder veure mentre es movia pel país carioca. Anant més enllà també pot ser una bona pista si tenim en compte per un costat el color blau, que simbolitza la pau i la connexió divina i Morpho, que significa una modificació de forma.
Totes les cançons han estat composades per O’Brien i per gravar-les s’ha voltat de músics reconeguts. Repeteix amb la guitarra de David Okumu, i s’incorporen el baix d’Yves Fernandez, Nick Ramm i Luke Mullen als teclats, Shabaka Hutchings a la flauta, Eska Mtungwazi a les veus, la percussió de Crispin “Spry” Robinson i els bateries Dan See i Philip Selway (Radiohead) més la Tallinna Kammerorkester (Orquestra de Cambra de Tallin). La producció ha anat a càrrec de Paul Epworth i Riley Maclntyre a The Church Studio, Londres, i Seven Sound, a Gal·les.
Son set cançons que amb un transfons cerimonios, han estat el seu canal balsàmic i estimulant. Incantantions, el tall inicial, transforma el so ritualistic inicial en una peça motorik. La cançó que dona nom al disc, Blue Morpho, és un psych-folk de capritxosos i delicats arranjaments. La reveladora Teachers, on diu: #A la meitat de la vida, em vaig perdre, em vaig perdre / Volant alt en el paradís /Sentint-me complert, ànima jove#. Amb Obrigado, s’acomiada entre una càlida harmonia etèria i una guitarra final de dissimulats arguments, que ens deixa re-confortadament lluny de la nova pandèmia: el narcisisme exacerbat.
Deixa un comentari