ANTROPOCENO – “NO RITMO DA TERRA”
NOU REGISTRE
Aquest és un projecte subversiu, intens, sensibilitzador i agitador. Poques vegades s’uneixen tan bé per a un missatge social tradició i experimentació com amb Antropoceno.
Des de São Paulo, Lua Viana després de les seves incursions sonores en terrenys totalment diferents, com el blackgaze de Sonhos Tomam Conta, es posa el repte de llançar una trilogia inspirada en el pensador indígena Ailton Krenak, que ja va començar amb Naturaleza Morta l’any passat. Ara, aquest No Ritmo Da Terra representa la segona entrega que va sortir via Longinus Recordings a mitjans de març.
Lua Viana uneix els sons ancestrals de Brasil i els mescla amb l’experimentació, amb la idea d’abordar aquestes tradicions i dotar-les de sistemes de coneixement oposats directament als marcs occidentals i colonials, tenint en compte l’augment de la pressió aquests darrers anys, sobre els pobles indígenes.
A través de percussió ritualística, enregistraments de camp de la selva amazònica, manifestacions culturals religioses com l’afoxé o el candomblé, la capoeira, ritmes creats pels esclaus africans portats al Brasil durant l’època colonial, atorga una relació diferent i dona una excitant nova vida a les tradicions ancestrals per rebutjar les idees del progrés capitalista. “El planteig de cantar en portuguès, tupí i yoruba, reforça el concepte de col·lectivitat, per incorporar la filosofia d’Ailton al disseny sonor”, explica Viana.
Sona espectacular en talls com Pe Rembi’urama, amb ritmes electrònics solapats i desgavellats com uns Prodigy de ritmes llatins o els aires post-rock de Xe Anama (Coração no Ritmo da Terra).
L’àlbum inclou les col·laboracions en dos temes del cantant de soul Gabi d’Oyá i Pai Viny, un ogã (sacerdot) d’un temple candomblé que freqüenta Viana. La portada és una reinterpretació de l’artista Poty Galaco de la pintura del colombià Noé Leon de 1907, Misionero devorado por un jaguar. Com suggereix Krenak, el passat necessita estar cada vegada més present.
Deixa un comentari