DICOTOMIA

PET SHOP BOYS VOLUME: THE COMPLETE VISUAL RECORD

de CHRIS HEATH i PHILIP HOARE

publicat per: THAMES AND HUDSON Ltd

LLIBRE

En el context actual de diades com el Record Store Day d’ahir o el Saint George de dijous que ve, és facil formar-se una idea equivocada de la realitat social. Es podria dir que els temps han canviat.

La prova, el llibre que l’editorial Thames And Hudson Ltd acaba d’editar. Un llibre d’aquells que encara que t’importi una llufa el tema, només pel disseny ja s’ha de comprar. És una lliçó de com es fan les coses: amb calma i rigorositat. Pet Shop Boys Volume, actualitza, en diferent format, tapa dura i casi 600 pàgines, el llibre que es va editar el 2006.

Completa una retrospectiva exhaustiva de tot allò visual que PSB ha produït. L’han fet coincidir, encara que no caldria, amb el 40 aniversari del llançament de Please el seu àlbum de debut de 1986. Va de 1984 fins 2024, inclou fotografies i dissenys de tots els reconeguts col·laboradors amb els que han treballat, començant per Farrow Design, i seguint per Eric Watson, Wolfgang Tillmans, Martin Parr, Sam Taylor-Johnson, Zaha Hadid o Derek Jarman entre molts altres. Ve acompanyat d’una nova entrevista de l’escriptor i col·laborador de Neil Tennant i Chris Lowe, Chris Heath, així com comentaris afegits de tots dos. També inclou una intró de la historiadora d’art Libby Sellers i un pròleg de Jeremy Deller, guanyador del Turner Prize.

“Recopilar tot el nostre art, dissenys escènics, produccions de vídeo en un sol llibre semblava impossible. Però estem encantats amb el resultat. Volume és sens dubte un llibre impressionant i també un homenatge a la llarga relació creativa amb Farrow Design” han explicat Neil Tennant i Chris Lowe.

Pet Shop Boys, la setmana passada, del 6 al 10, van donar cinc concerts amb el nom d’Obscure – només interpretaven cançons poc exitoses, cares B i coses rares –  a l’Electric Ballroom, a Camden, espai escollit a consciència. Allà, l’any 1984 Tennant i Lowe van assistir a un concert de Bronski Beat a favor de la lluita dels miners, en plena “era Thatcher”. Potser al final, no han canviat tant els temps.