LAND OF TALK – “LASTS”
NOU REGISTRE
Patir una crisi existencial, és la cosa més normal. Ja no arrossega cap patologia que no s’hagi inventat. Elizabeth Powell l’ha suportat com ha pogut, esgotada pel funcionament de la industria musical i els pares, que es fan grans.
La cantant amb base a Montreal, porta 20 anys celebrant la música traient àlbums amb el nom de Land Of Talk. Aquest LASTS és el sisè, que li edita Saddle Creek previst per sortir a mitjans de novembre. El 2023 va llançar Performances i des d’aleshores que s’ha sentit superada per l’aventura musical i pels seus pares, ja grans. “La vida pot tornar-se insuportable i la música ha estat el meu refugi per canalitzar-ho tot” ha comentat Powell.
L’àlbum en sí, està influenciat per la vellesa, l’actual malestar social a tot el món, a més de temes com l’assetjament sexual en la industria. “El que no preveia a l’entrar a la quarantena, encara que ho hauria d’haver previst, és que pràcticament, tots els meus coneguts s’estan enfrontant, en diferents graus, amb la salut dels seus grans”. Això lliga amb el nom de l’àlbum, LASTS, que el substantiu es refereix a coses que es fan per darrera vegada, i el verb, a sobreviure.
Ha compartit un primer tall, aquest delicat 4:44, on mostra la vulnerabilitat de la vida en tots els sentits: #Què puc dir? Em deixo portar / La sensació durarà si ho permetem / No, no me’n penedeixo / Qui escriu la nostra història? / Misteri resolt; sempre va haver alguna cosa entre nosaltres / Sempre hi va haver alguna cosa entre nosaltres#.
La cançó va ser una de les primeres que van gravar. La lletra es va improvisar després de l’experiència de Powell al llegir comentaris enganyosos a internet sobre la seva vida personal i professional. “Durant un temps vaig arribar a dubtar inclús de la meva pròpia història, de la meva pròpia experiència vital”. La va enregistrar amb Michael Feuerstack (baix, steel guitar) i en la funció d’enginyer de so i Michael Belyea (bateria) en una cabana als afores de Harrington, al Quebec.
Deixa un comentari