ALAN MCGEE, COMO DIRIGIR UN SELLO INDIE
títol original: HOW TO RUN AN INDIE LABEL BY ALAN MCGEE – editat el 09:2024
traducció de: IBON ERRAZKIN
editat per: LIBURUAK – setembre 2026
idioma: CASTELLÀ
LLIBRE/ AUTOBIOGRAFIA
En una entrevista que va donar a 33RPM el maig de 2005, va especificar que “el pop és una sensació molt emocionant”. La definició l’amplia a bastament en la seva autobiografia, ara traduïda al castellà.
El llegendari fundador de Creation Records, relata en primera persona, i tal com li raja, com es va construir i com funcionava una empresa que més que un segell discogràfic era una casa de barrets. És el testimoni de una manera de fer les coses que va funcionar gràcies a l’empenta de l’escocès Alan McGee, alma mater del vaixell insígnia. Circula per despatxos i concerts on els excessos eren en totes les ordres del dia.
Res el doblegava ni l’aturava, tenia un gran instint i capacitat filosòfica per acceptar riscos suïcides. Era una manera d’entendre la industria i com utilitzar-la. El segell va funcionar, acceleradament, de 1983 a 1999. El 10 de juliol de 1998, McGee va haver de ser traslladat d’urgència a l’hospital a causa de dues ulceres d’estomac perforades. El novembre de 1999, amb 39 anys, va anunciar la fi del segell després de vendre la resta de les seves accions a Sony Music. Tot té un preu.
Va ser més rock star al capdavant del segell, que en els grups on va militar abans. La seva especialitat era el risc, i tenia un gran olfacte per saber fins a on podia estirar el braç. “El negoci discogràfic és una bogeria i en ell hi ha lloc per a tota classe d’inconformistes, però crec que nosaltres vam portar aquesta tendència al límit” explica McGee al principi del llibre. “Vam prendre decisions molt boges. Vam fitxar a grups formats per autèntics llunàtics. Vam guanyar i perdre autèntiques fortunes, i ho vam fer per pur instint. Però va funcionar!
Fa un parell de dies que es pot llegir a la seva pàgina d’instagram: “En 10 dies faig 66 anys… segueixo representant a bandes i passant-m’ho de puta mare… tots els meus col·legues s’estan jubilant… per què hauria de parar jo?…als 65, el millor és estar sà, sobri i tenir feina”.
Deixa un comentari