ALUMINUM – “ICONOCLAST HaHa”
NOU REGISTRE
Que l’estúpida realitat del moment que ens toca viure, ens afecta externa i internament, és una veritat fàcilment comprovable. No ho diem nosaltres, és el missatge del segon àlbum de la banda de San Francisco, Aluminum.
Es diu Iconoclast HaHa i ve a ser la continuació del seu debut de fa un parell d’anys. El secret per culpa del qual no podem deixar d’escoltar el seu primer senzill, Killing Time, és el perfecte equilibri que aconsegueixen entre una senzilla melodia i l’experimentació a base d’intens noise.

“Volíem que aquest fos un àlbum amb més protagonisme de la guitarra, així que vam gravar amb amplificadors Marshall per trobar un so més potent i expeditiu, semblant al que volem oferir en els directes, un so immersiu” explica Marc Leyda (veu, guitarra) que amb Ryann Gonsalves (veu, baix), Austin Montanari (guitarra) i Rick Altieri (bateria) conformen aquest poderós combo d’alt-pop.

“Killing Time sorgeix de la frustració de viure en un sistema que et condemna al fracàs, sempre ‘massa o massa poc’, i tota la ira, esgotament i pressió per complir amb no sé quina merda” explica Gonsalves, que mostra el seu desengany de forma espasmòdica al single: #Ho vols tot / I em vols a mi / Empaquetat / Tan educadament /… /Ara se’n riuen / És el que volen / Que et rendeixis / Que jo em rendeixi#.


“La idea a l’hora de fer el vídeo que l’acompanya, era visualitzar les infinites deixalles que generem” explica Leyda al que Ryann Golsalves, que l’ha dirigit, afegeix: “Alguns matins, em poso a netejar una platja petita molt a prop de la badia, recollint trossos de plàstic, sabates, cartutxos, gots, etc. Em vaig imaginar que tot el que recollia, passava per una d’aquestes cintes transportadores d’un supermercat i em vaig obsessionar amb els nivells de deteriorament humà”.

El disc es va enregistrar en directe en una sola presa, i va ser gravat i mesclat durant una intensa setmana amb la producció de Jack Shirley a The Atomic Garden Recording Studio, a Oakland. Sortirà a finals d’octubre via Felte Records i Dandy Boy Records.
Deixa un comentari