ULTRA LIGHTS – “PLEASURE’S ALL YOUR”
NOU REGISTRE
És cinisme el que desprèn John Robinson? Amb els seus 42 bé podria ser.
Robinson ha estat batallant a Turf War i a Illegal Drugs des de finals de la primera dècada fins a finals de la passada. Sense deixar mai de compondre, enamorat del so clàssic dels 90 i de la seva dóna, va pensar en aprofitar el temps que queda, muntant una nova banda amb la que passar-ho bé i posar en les lletres la maduresa que només dona el temps.
Residents a Atlanta, Ultra Lights la formen John Robinson (veu, guitarra), la seva parella Leela Hoehn (guitarra, veu), Alex Wharton (baix) i Gus Fernandez (bateria). Després d’alguns senzills i EP’s, debuten amb aquest Pleasure’s All Your. L’han enregistrat amb Kris Sampson als seus estudis de Sampson Sound i els hi ha llançat fa un mes, Chunklet Industries, segell també d’Atlanta.
Quan l’optimisme forma part de les nostres inseguretats, el cinisme pot ser una estratègia. Es fa difícil saber si tot el que canta ho diu de veritat o en broma. A Nostalgia, inclòs en el disc, però unic tema aparegut en el darrer EP, Robinson canta: #Oh no, aquí ve ara la nostàlgia, et donarà una volta / Oh no, estaràs cap per avall. No ets res ara, no hi ha res ara#, a Bad Feeling, com diu el seu nom: #Tinc un mal pressentiment / Bé, és un dia bastant agradable per un cop de peu a la cara# o la que obre i dona nom al disc: #Alguns dies es fa difícil escriure / però passarà de llarg#. Com ser nihilista sense morir en l’intent.
Deixa un comentari