MAGIC TUBER STRINGBAND – “HEAVY WATER”
NOU REGISTRE
És important anar recordant tot el que ens estimen les multinacionals. Amb una habilitat de manipulació de mestres elevats al quadrat, des de sempre que, a sobre, ens volen fer creure que la culpa és nostre.
És molt interessant descobrir com des de la música es pot deixar amb el cul a l’aire els projectes d’empreses tecnològiques, només preocupades pel nostre benestar. Un d’aquests casos i de forma sublim, és el treball que des de fa un mes podem escoltar del trio de folk avanguardista de Durham, Magic Tuber Stringband amb el seu hillbilly minimalista.
L’àlbum es diu Heavy Water i és un recordatori de com funcionen les coses, i a la vegada, un homenatge als pobres habitants d’Ellenton, un poble de Carolina del Sud, en la seva majoria de raça negre que van haver d’abandonar casa seva la dècada de 1950 perquè DuPont de Nemours, Inc. havia de construir-hi una planta de materials nuclears.
Funcionen des de 2019, i encara que fins fa poc només éren Courtney Werner (violí) i Evan Morgan (guitarra i teclats), per enregistrar Heavy Water se’ls va unir un tercer membre permanent, Mike DeVito (baix, banjo). Han comptat també amb l’ajut per les gravacions de camp de Jasper Lee i per la manipulació de les cintes d’Oliver Child-Lanning. El van enregistrar l’agost de l’any passat a Church of the Covenant, a Greensboro, a la veïna Carolina del Nord, amb la producció de Brian Haran.
La inspiració del disc té les seves arrels en el treball de Courtney Werner com ecòloga a Savannah River Site, sobre els efectes de la producció de plutoni i triti aptes per l’armament nuclear. El 2023, treballava com a investigadora de postgrau ubicat on es troba la planta, una zona altament contaminada coneguda com a Àrea D (si, l’antiga Ellentron). Werner explica sobre això: “Aquest antic emplaçament, es dedicava a l’extracció d’aigua pesada. Aquesta aigua s’altera químicament per a que sigui més densa que l’aigua normal i la seva producció és increïblement costosa. El procés anava acompanyat per una central elèctrica de combustió per carbó i ara tota la plana pluvial del riu, està coberta per un núvol de cendre tòxica, anul·lant qualsevol vestigi de vida”.
La cançó que obre l’àlbum, The Death Of Ellenton, unes veus enfosquides pel violí de Werner, narren la desaparició del poble que posa la pell de gallina. Sound Of A Million Stars, agafa el seu nom del curtmetratge del cineasta japonès Tomonari Nishikawa sobre la pluja radioactiva de Fukushima. A Woodpeckers podem escoltar l’intercanvi entre el foc d’ametralladores d’exercicis paramilitars i una més que presumible desesperació dels ocells pica-soques. Soft And Pliable, pren el títol d’una cita d’Stalker – que al mateix temps és una cita de Tao Te Ching – “La flexibilitat és l’encarnació de la vida. El que es fa rígid no triomfarà”. La destrucció descrita de forma espectacular.
Deixa un comentari