AL RESCAT

TEO HERNÁNDEZ

“A POMEGRANATE ORCHARD AND THE BITTER WELL“

RETROSPECTIVA AL MoMA

CINEMA

Fa uns dies visionava Iconockaut, la pel·lícula de Jose Maria Nunes realitzada el 1976. La seva recuperació em porta a pensar en la necessitat de mirar d’on venim, en comptes d’enlluarnar-nos en la distòpia del cinema actual representat en espectacles com el del passat Cannes.

En aquest sentit és interessant veure com es rep aquesta retrospectiva engegada pel MoMA de Nova York. Amb tan sols vint-i-tres anys, Hernández es va convertir en una figura destacada de l’escena del cine avantguardista queer de París les dècades dels 70 i 80. Més de 150 pel·lícules en Super 8 mm amb les que va enriquir les alternatives a temps real.

Va néixer a Ciudad Hidalgo, Mèxic, el 1939. El 1965 va tocar el dos i va córrer per Centre-amèrica, Nord-amèrica, Europa, Marroc i India fins que el 1975 es va plantar a Paris. L’agost de 1992 moria de complicacions produïdes per la SIDA.

Amb so bàsic, com unes ones del mar o el xiuxiueig de la gent del carrer, en la retrospectiva, activa fins a finals d’aquest mes, es poden veure 19 de les seves pel·lícules que inclou Tres gotas de Mezcal en una Copa de Champán, l’única de la mostra amb narració. El llegat de Teo Hernández es conserva en la col·lecció de cine del Musée National d’Art Moderne / Centre Pompidou.